Futurs possibles


POBLACIÓ, HABITATGE I CREIXEMENT URBANÍSTIC 

Un dels aspectes que determina com evolucionarà un municipi, a part dels factors econòmics i socials, és el planejament urbanístic. Roses va revisar l’antic planejament i el juliol del 2010 va entrar en vigor el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

L’actual POUM traça línies de futur respecte a l’evolució del nº d’habitants del municipi. Es preveu el creixement tenint present un horitzó de 18 anys. Actualment Roses té 19.731 habitants[i]. El POUM estima que Roses arribarà als 24.316 habitants al 2014 i es fixa com a llindar màxim de població, al 2028, en 34.000 habitants[ii].

Es planifica el creixement urbanístic tenint present aquest el llindar màxim de població. Es fixa que com a mínim el 40% dels habitatges d’obra nova hauran de ser de protecció oficial[iii]. De fet, s’hi reserven 131.000 m2 per a construir més de 3.000 habitatges d’aquest tipus[iv]. 

En el POUM es fa una declaració d’intencions i s’exposa que cal: 

“Un reajustament i una contenció del model de creixement extensiu, connectant-lo a la vila i integrant-lo al paisatge. Considerar l’oferta-demanda de sòl amb la visió de transformació de les segones residències cap a la residència permanent, integrar-les en el continu urbà (...).” [v] 
“Definir i ordenar els límits permanents de la vila, a fi d’evitar l’aparició indiscriminada d’usos periurbans que degradin el paisatge i el medi.” [vi]
“Connectar i estructurar el conjunt de barris de la vila.” [vii] 

Dins d’aquest context s’han desqualificat 33 hectàrees que abans eren urbanitzables[viii] i ara han passat a ser no urbanitzables, per tal de protegir-ne el patrimoni natural.
Així doncs, Roses advoca per connectar els espais urbans que ja hi ha construïts, omplint buits, enlloc de créixer cap enfora. També aposta per definir molt bé els límits exteriors del nucli urbà, deixant-los endreçats, per evitar que apareguin activitats o usos a les afores del poble que en degradin la imatge (abocaments il·legals de deixalles, runes i trastos, barraques, actes vandàlics, etc). 

ENTORN: NOU PARC CENTRAL I PUNTA FALCONERA 

Roses aposta per posar en valor el patrimoni natural, cultural i històric del que disposa. El nou POUM preveu:

  • La creació d’un nou parc de 23 hectàrees, el Parc Central[ix], ubicat just darrera del conjunt patrimonial de la Ciutadella (al N).
  • Es promocionaran altres àrees del municipi -com el recentment restaurat Castell de la Trinitat o el far- amb la idea d’oferir-les com a reclam turístic i pel gaudi dels rosincs i rosinques.
  • El disseny del parc de la punta Falconera, de 13.5 hectàrees[x], terreny englobat dins l’àrea del Parc Natural del Cap de Creus, com a àrea de lleure, descoberta i educació ambiental d’aquest Parc Natural[xi].
ATENCIÓ A LES PERSONES: EDUCACIÓ I GENT GRAN 

La previsió de creixement poblacional fa que s’hagin de dimensionar adequadament els serveis educatius per tal de poder donar servei a tothom. És per això que el planejament contempla el següent: 
  • Llars d’infants: Ampliació de l’existent i construcció d’una de nova. 
  • Escoles: Construcció de la nova escola Montserrat Vayreda, la qual ara existeix però totes les seves instal·lacions són en barracons. 
  • Instituts: Després de la recent construcció del nou institut IES Illa de Rodes, es preveu l’ampliació de l’institut vell, l’IES Cap Norfeu. 
D’altra banda, el Pla General ha reservat terrenys per a la futura creació d’un nou centre sociosanitari per a la gent gran, amb servei de residència, serveis sanitaris i centre de dia. Aquest sociosanitari s’ubicarà al costat de l’actual centre geriàtric.
 
 

EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL I OCUPACIÓ


Sector turístic 
El sector ha notat la crisi econòmica mundial (Europa, EEUU) i l’espanyola, i s’ha detectat una davallada en els darrers últims anys[xii]. Tot i així, el principal sector d’ocupació i activitat econòmica de Roses segueix sent el turisme.

Es preveu promocionar un nou model de desenvolupament del sector hoteler de Roses, el qual anirà ubicat als sectors de Salatar i Santa Margarida (a l’oest de la Ciutadella). Es preveu la construcció de nous establiments hotelers d’alts estàndards de qualitat[xiii].

Pel que fa als càmpings, el passat juny del 2012 la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat va tombar el projecte presentat per una empresa privada d’implantar el macrocàmping de 220 parcel·les a la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga. Tot i que la qualificació del sòl segons el POUM vigent permetria aquesta activitat, Urbanisme ha decidit no permetre-la perquè aquest espai (que hagués ocupat 3,7 hectàrees) es troba en una zona limítrof a l’espai protegit de la Serra de Rodes, la qual està catalogada com Paratge Natural d’Interès Nacional[xiv]. 

La pesca
Roses és el port pesquer més important de la costa nord de Catalunya[xv] i “s’ha convertit en un referent en les darreres dècades (...) la confraria de pescadors de Roses s'ha situat (...) al capdavant dels ports de la Costa Brava en nombre de captures” [xvi]. 

Tot i això, “els pescadors rosincs són pessimistes sobre el seu futur. Creuen que són la darrera generació vinculada al mar (...). El preu del petroli, el peix vingut de mig món i la duresa de la feina són les principals amenaces.” 

“el preu de venda continua caient a gran velocitat. (...) la globalització i el mercat comú europeu no ha ajudat gaire la mar rosinca. El mercat espanyol rep a diari quantitats industrials de peix forà, la majoria de països del Sud. I molts restaurants de Roses consumeixen aquest producte, i peixateries instal·lades al propi moll el comercialitzen.”
“també s'ha notat la mala salut de l'economia. Ara que s'ha desinflat la bombolla de la construcció, alguns rosincs volen tornar a la mar, però les barques tenen la plantilla completa. Les embarcacions solen tenir tripulacions reduïdes i no sempre en les millors condicions laborals. (...) així ho denunciava un pescador: ‘No tenim ni sindicat ni conveni ni res. Com fa 40 anys. Cada barca és una empresa i estem a la mà de déu’.” [xvii] 

Sílvia Gómez i Victòria Riera (2007) van dur a terme un estudi sobre la pesca artesanal a la zona del Cap de Creus. Una de les conclusions de l’estudi és que “la continuïtat de la pesca no queda assegurada en un termini de 50 anys (...), sempre que no hi hagi noves incorporacions, un fet que és força probable vist la tendència en els darrers anys. Els fills dels pescadors actuals no volen continuar amb aquest ofici (...)” [xviii]. 

Indústria del peix 
El planejament municipal preveu el foment de l’activitat de la planta de filetejat de peix construïda al 2003, per tal de fomentar llocs de treball. Així mateix, a l’octubre del 2010 va haver-hi una iniciativa privada per a dinamitzar aquestes instal·lacions.


“La Confraria de Pescadors de Roses i l'empresa Peixos Gotanegra s'han associat amb l'objectiu de tirar endavant la planta de filetejat de Roses, instal·lacions que estaven pràcticament aturades ‘des de feia un any’ (…) L'objectiu de la societat, que s'anomena Pescadors de Roses, Planta de Filetejat SL, és potenciar les espècies locals i donar sortida a tot el peix que es pesca a Roses. (...) el peix que surt de la planta arriba a grans mercats com ara el de Barcelona, Madrid o València;  (...)

A la nova empresa ja no es fileteja peix, perquè ‘avui en dia el món està molt globalitzat i es pot portar peix filetejat del Vietnam molt més econòmic perquè la mà d'obra allà és molt més barata’. Ara es dediquen a la ‘selecció de peix, a la congelació i a la cocció de producte’, segons assegura el mateix Pere Gotanegra. ‘Estem inventant en un moment complicat per al sector. Apliquem els nostres coneixements en el món del peix i creem coses que fins ara no existien’” [xix] 

Nou sector industrial
En el nou planejament es reserva sòl destinat a ús industrial, amb l’objectiu de diversificar la dependència econòmica i ocupacional del sector turístic[xx]. 

COMUNICACIONS

Es preveu la construcció d’una ronda de circumval·lació de Roses i el en Pla General ja s’han reservat terrenys per a poder construir una via per a connectar mitjançant un transport públic (troleibús, tramvia o tren) Roses amb Figueres[xxi].   


SÍNTESI I CONCLUSIONS 

Pel que fa al creixement poblacional i urbanístic 
Tot i que el planejament de Roses preveu un escenari de màxims -34.000 habitants al 2028- és probable que, donat a la situació econòmica de crisi actual, no s’assoleixi el creixement previst, degut a la manca d’activitat econòmica. És previsible que l’actual situació d’atur que han d’afrontar moltes famílies i la manca de llocs de treball porti a una davallada de la demanda en la compra d’habitatges, cosa que generarà una manca de promocions urbanístiques.
De fet, municipalment Roses aposta per un model de creixement moderat, posant fre al creixement urbanístic desenfrenat que hi havia hagut, com en molts altres pobles de la costa de l’Alt Empordà, amb el qual es consumia molt sòl degut a que es construïen cases baixes (creixement extensiu). 

Pel que fa la futura evolució de l’ocupació  
Cal esperar un augment dels llocs de treball disponibles a Roses, gràcies a totes les mesures estratègiques que es promocionaran:
  • La dinamització del sector hoteler de qualitat. 
  • La dinamització de la planta de filetejat de peix. 
  • El desenvolupament del sòl industrial, per crear alternatives i no ser tan dependents del sector turístic.  
  • L’existència d’una via de comunicació que connecti Roses amb Figueres pot afavorir que persones de Figueres es desplacin a Roses per anar-hi a passejar, fet que pot incidir positivament en el comerç i en el sector de la restauració. 
Ans al contrari, en el sector pesquer, tot sembla indicar que any rere any cada cop menys gent apostarà per treballar-hi i guanyar-se la vida fent de pescador. Si les dinàmiques naturals del jovent continuen com fins ara, i no s’aplica cap política des de l’administració per a promocionar aquest sector d’ocupació, és d’esperar que l’ofici de pescador vagi cada cop a menys.
 
 

[i] INE (2011). 
[ii] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. 
[iii] Aj. de Roses (2010). Text refós POUM Roses. Art. 344. Àrees d'habitatge en règim protegit (pg 59495) 
[iv] Dpt. de Comunicació i Premsa de l’Aj Roses (Coord.) (2007) 
[v] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació (pg 7283) 
[vi] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació (pg 7280) 
[vii] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació (pg 7286) 
[viii] Perxes, V. (2007) 
[ix] Dpt. de Comunicació i Premsa de l’Aj. Roses (Coord.) (2007) 
[x] Aspecte Paisatge (2007) 
[xi] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació 
[xii] Bonmatí, D.S. (juliol 2008). 
[xiii] Dpt. de Comunicació i Premsa de l’Aj Roses (Coord.) (2007) 
[xiv] ACN (2012) i Departament de Medi Ambient i Habitatge (2006). 
[xv] Viquipèdia (2012). 
[xvi] Bonmatí, D.S. (novembre 2008) 
[xvii] Bonmatí, D.S. (novembre 2008) 
[xviii] Gómez, S., Riera, V., 2007, 488. 
[xix] Bosch, I. (2010) 
[xx] Aj. de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació 
[xxi] Dpt. de Comunicació i Premsa de l’Aj Roses (Coord.) (2007)




BIBLIOGRAFIA

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Futurs possibles és un dels apartats més complets i més ben elaborats. Es nota que us heu informat i heu obtingut un bon resultat.
A més a més,heu organitzat molt bé la informació. El que si hi trobem a faltar, són les imatges o els vídeos.

6 de novembre del 2012, a les 10:47
Unknown ha dit...

Bona tarda companyes!

El bloc està molt i molt bé.Es nota que ho feu amb ganes i que us heu informat molt i molt bé.

No obstant, en alguns apartats la lectura es fa pesada degut a la seva quantitat de lletra. Així doncs, si ho resumissiu una mica potser s'entendria igual i la lectura seria més lleugera.

Ànims i endavant!

14 de novembre del 2012, a les 10:38
Rosa Maria Medir ha dit...

Us heu informat, no hi ha dubte..., però seria bo que acabessiu amb uns paràgrafs ressaltats (que jo els trobés de seguida) i que fossin totalment vostres..., les vostres conclusions de futur..., si no és així ens perdem...

19 de novembre del 2012, a les 8:50

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)