Durant el darrer segle, Roses ha experimentat un canvi molt important que n’ha marcat un abans i un després. Tot seguit n’exposem les causes i anomenem aquests canvis substancials.
A la dècada dels anys cinquanta, Roses va tenir un fort creixement turístic que va marcar de forma determinant els creixements successius i, amb tots ells, la imatge actual de la ciutat.
Es poden distingir dues etapes en el procés de transformació de Roses en ciutat turística.
1) Del 1952 al 1964: hi ha força demanda turística. Adaptació de l’estructura urbana preexistent, amb la creació de petits negocis familiars, fet que provoca la transformació arquitectònica del casc urbà, i la seva especialització terciària.
2) A partir del 1965 es produeix un creixement més especulatiu, a partir de promocions turístiques i urbanitzacions que comencen a ocupar de forma discontínua i indiscriminada les àrees més properes a la línia de mar, com a les urbanitzacions de Santa Margarida-el Salatà, Puig Rom, Canyelles Petites i l’Almadrava, i també a diverses àrees més interiors, però sempre amb vistes al mar, com al Mas Oliva, els Grecs i la Sureda d’en Mairó.
Durant els anys setanta es consoliden els sectors que havien començat a desenvolupar-se en el decenni precedent i apareixen noves urbanitzacions sobre la carretera de Figueres: el Cortijo, les Garrigues, Mas Matas, sempre allunyades del centre urbà i ocupant el territori agrícola de la plana. Aquest fenomen perdura fins a principis dels vuitanta, amb l’aparició i consolidació de les urbanitzacions de Mas Fumat i Mas Buscà, ja per sobre de la carretera de Cadaqués.
Els anys vuitanta es van veure marcats per la Tramitació del Pla General (1985). Es produeixen canvis a les urbanitzacions de Mas Buscà i Mas Fumats per la densificació urbana. Substitució de l’edificació en àrees urbanes ja consolidades.
A partir d’aleshores i fins el 1996 es varen realitzar un seguit de remodelacions significatives per a la vila de Roses consistents en la cobertura de la Riera Ginjolers, la construcció d’una deixalleria nova, d’un teatre, una zona esportiva municipal, la recuperació del camí de ronda i una Comissaria de Mossos d’Esquadra, entre d’altres.
També s’hi varen construir, primer, dues escoles (Narcís Monturiol, Vicens Vives), una d’elles amb barracons, i posteriorment, un parell més, degut a l’augment significatiu de població: Els Grecs i Montserrat Vayreda (aquesta última en barracons). Les darreres construïdes entre el 1996-2006.
Durant l’última dècada també es realitzen canvis importants al municipi degut a l’augment significatiu de població. Aquesta, s’ha anat incrementat notablement en els darrers anys, gràcies, sobretot, al creixement migratori. La procedència dels nous veïns, es pot diferenciar en tres grups de partida:
• Un primer grup format pels que, des de Figueres, arriben a Roses probablement estimulats per una millor relació qualitat-preu en l’habitatge i per una millor qualitat de vida.
• El segon, format pels provinents de Barcelona i d’altres punts d’Espanya i de la Unió Europea, probablement atrets per la qualitat ambiental.
• Finalment, els que arriben de països tercers, motivats per l’ocupació de llocs de treball que la població local ja no desitja.
Per tant, durant aquesta època, i marcat per l’augment de població, es construeixen i s’inauguren diversos llocs emblemàtics de caire més social i lúdic. D’entre ells, destaca la Biblioteca Pública Vicens i Vives (amb 763 m2 i dos nivells), inaugurada l’any 2003, la construcció de la piscina municipal de Roses, la construcció de la segona llar d’infants municipal (2007), una promoció d’habitatges socials, s’inverteix en el patrimoni cultural de la Ciutadella, punta Falconera i Castell de la Trinitat (remodelació de la muralla de Llevant, gestió del Museu i il•luminació interior i exterior de la Basílica de Sta. Maria), es construeix el Port Esportiu. Aquest, no és una oferta privada, com en d’altres llocs, sinó que es tracta d’una iniciativa municipal, que està esdevenint un dels principals motors d’economia local.
D’altra banda, també es millora l’urbanisme de la ciutat: es fan carrers més amples, peatonals i més places públiques, esponjat de la trama urbana. Es produeix la creació del camí de ronda litoral (abans no hi era, són 12 km que voltegen el poble al costat de mar). Aquest fet acaba sent un canvi positiu pel gaudi de la gent del poble i per a posar en valor el patrimoni natural del municipi.
Pel que fa als instituts d’educació secundària, l’antic (Cap Norfeu) està pendent d’ampliació i se n’ha construït un de nou: IES Illa de Rodes.
Es crea una escola d’adults i es construeix l’Escola Municipal d’Esports Nàutics.
Cal destacar també tres fenòmens que caracteritzen l’actualitat de la ciutat en quant a els habitatges. D’una banda, degut al turisme, que és de temporada, actualment a Roses hi ha un gran nombre d’habitatges buits. Aquesta realitat força el municipi a mantenir un elevat nivell de serveis però no generen activitat real (ni riquesa) al llarg de molts mesos. D’altra banda, s’està produint un fenomen de transformació de les segones residències en primeres. També és destacable la problemàtica actual referent a que hi ha un gran nombre d’edificis que mostren algunes deficiències. Aquest fet implica una oferta “marginal”, en el sentit de que és força més barata que a d’altres municipis que no tinguin una història turística com la de Roses. Això explicaria la relativa facilitat que semblen trobar per allotjar-se els col•lectius socials més febles.
Pel que fa a la façana marítima, actualment s’hi distingeixen tres formes diferenciades d’ocupació:
Pel que fa a la façana marítima, actualment s’hi distingeixen tres formes diferenciades d’ocupació:
• La pròpia façana marítima de la Vila, consolidada a finals del segle XIX amb la desviació de la riera de Ginjolers i la construcció d’una nova filera de construccions, més propera al mar, que ha propiciat l’aparició d’espais significatius a ambdós extrems de la Vila: l’actual plaça de Catalunya i la plaça de St. Pere i la llotja. En aquesta franja, d’uns tres-cents metres de llargada, es concentra el major nombre d’activitats de caràcter turístic.
• El sector de Santa Margarida i el Salatà, que s’ha anat consolidant a partir de la meitat del segle XX, amb l’ocupació del front de la Ciutadella, on apareix el primer hotel (Hotel Terraza), l’any 1935. A partir d’aquest moment l’ocupació d’aquest sector de la façana marítima es fa a cops, a remolc de les iniciatives que anaven creant urbanitzacions turístiques, posicionant-se entre la Ciutadella i el riu Grau, que constitueix el límit oriental dels Aiguamolls d’Empordà.
• Els sectors de Puig Rom, Canyelles i l’Almadrava, ocupats per urbanitzacions que s’estenen en taca d’oli al llarg de la costa oriental de la Vila, sens perjudici de les enormes dificultats d’accés, que han perdurat fins avui, i de les condicions topogràfiques desfavorables per a la urbanització i edificació.
LA PESCA AL SEGLE XX SOCIETAT D'INICIS DEL SEGLE XX COMERÇ A INICIS DEL SEGLE XX
EL PAS DEL TEMPS EN LA VIDA D'UN AVI. HAVANERA "LLOP DE MAR"
BIBLIOGRAFIA: Recursos consultats:
- Ajuntament de Roses (2010). POUM de Roses. Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. Recuperat el 30 d'octubre de 2012, a http://www.roses.cat/poum/
- Ajuntament de Roses (2010). POUM de Roses. Objectius, anàlisi, justificació i descripció de l'ordenació. Recuperat 30 octubre 2012, a
- Ajuntament de Roses (2010). Text refós del POUM de Roses. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5682 de 30 de juliol de 2010. Recuperat 30 octubre 2012, a http://portaldogc.gencat.cat/
- Departament de Comunicació i Premsa de l'Ajuntament de Roses (Coord.) (2007). Roses: visió de futur: Pla d'ordenació urbanística municipal POUM 2006. Roses: Ajuntament de Roses
- Giro, M., juanola, I. (1996). Roses: Imatges i Records. Barcelona. Viena ediciones.
2 comentaris:
Aquest apartat, igual que l'anterior, hi predomina la lletra. La explicació és bona, però creiem que s'hauria de resumir.
Pel que fa als vídeos, són adequats i ajuden a conèixer com ha canviat Roses.
Molt bé, heu buscat, trobat i escrit..., la selecció està bé!
Publica un comentari a l'entrada