De què vivim

Des de l'any 1900 les principals activitats econòmiques de la població rosinca estaven destinades al sector primari: pesca i agricultura.

Actualment, segons dades facilitades per l'Ajuntament de Roses (dades del 2011) el percentatge de població activa és del 53,69 % i hi ha un 12,40% de desocupats.

La pesca

Actualment, en l'any 2012, a Roses la ocupació en el sector de la pesca és molt inferior a la de fa uns anys:

Modalitat	Armadors	Embarcacions	Treballadors
Arrossegament	55	21	103
Encerclament	15	6	57
Palangre de fons	13	6	17
Arts menors	42	36	38

Aquestes dades han estat proporcionades pel President de la Confraria de Pescadors de Roses. Segons les dades facilitades, el número total de pescadors en actiu en el total d'afiliats són 295.

Anys enrere, un dels mètodes que es feien servir per pescar era la pesca amb xarxa arrossegada. Aquest mètode consistia en que dues embarcacions arribaven fins alta mar i un cop allà un dels pescadors llençava la xarxa a l'aigua, mentre l'altre la rebia. Quan havien lligat un cap a cada embarcació ambdues desplegaven veles i començava la pesca que durava fins a tres dies.

Per sort, les condicions laborals dels pescadors van anar millorant i per fi l'any 1902 començaven les obres per construir el port de Roses. Des de llavors les  embarcacions portarien motor i augmentaria el volum de les xarxes que podrien ser arrossegades per una sola embarcació. Com que els quilos de pesca es multiplicaven les embarcacions van haver de fer ús de grues per poder portar la càrrega que havien pescat fins al port.

A continuació veurem en aquesta taula tres coses diferents: quins tipus de peixos es pesquen, quina quantitat de quilos l'any i quin preu tenen de manera aproximada:

ESPÈCIE		Kg/ANY	PREU €/kg
NOM COMÚ	NOM CIENTÍFIC
Tellerina	Donax trunculus	1.106	15,01
Orada	Sparus aurata	4.809	10,89
Verat	Scomber scombrus	7.398	4,69
Llenguado	Solea vulgaris	12.012	13,33
Sèpia	Sepia officinalis	17.166	10,89
Pagell	Pagellus erythrinus	17.533	3,72
Calamar	Loligo vulgaris	21.715	15,68
Escamarlà	Nephrops norvegicus	37.812	16,97
Roger de roca	Mullus surmuletus	37.862	6,59
Gamba	Aristeus antennatus	50.236	26,5
Rap ros (o Rap blanc)	Lophius piscatorius	62.804	9,51
Llobarro	Dicentrarchus labrax	62.856	8,76
Pop roquer	Octopus vulgaris	132.444	2,78
Sorells	Trachurus sp.	162.147	0,91
Lluç	Merluccius merluccius	216.160	7,05
Maire (o Llúcera, Lluça, Mare de lluç)	Micromesistius poutassou	263.388	2,07
Altres espècies	-	409.992	3,27
Sardina	Sardina pilchardus	419.276	1,32
Anxova	Engraulis encrasicolus	703.503	1,82
TOTAL	2.640.219 Kg/any

      FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides durant l'entrevista realitzada en 
               data 27.11.12 al Sr.Toni Abad, President de la Confraria de Pescadors de Roses.

Una vegada les embarcacions arriben a port es subhasta el peix a la llotja i d'aquí es distribuirà cap al comerç local,comerç comarcal i Mercat Central del Peix.

La llotja

Havanera "mare vull ser pescador"

El turisme

A partir de l'any 1950 l'economia dels rosincs va començar a dedicar-se al sector terciari, concretament al turisme. Els rosincs, es volien especialitzar en el camp de la restauració, oci i serveis. Encara ara, a l'any 2012, moltes economies familiars depenen d'aquest sector.

La temporada més alta, pel que fa l'arribada de turistes és a l'estiu, concretament els mesos de juliol i agost. L'origen d'aquests turistes és divers, però podem destacar quatre indrets diferents: França, Alemanya, Espanya i la resta de Catalunya. Depenent d'on provenen els turistes, el seu comportament i els seus objectius són diferents. A nivell general la durada de l'estada de vacances sol estar comprès entre 7 i 15 dies. Tot i que en temps de crisis l'estada vacacional sol ser més curta. 

En la taula següent es poden veure algunes característiques del tipus de turistes que configuren les unitats de vacances a Roses:

TIPUS DE TURISME	CARACTERÍSTIQUES
Turisme familiar (Mercat català, espanyol i alemany)	-   Taxes de repetició elevada -   Relació amb altres destinacions de la Costa Brava -   Valoració molt bona de les activitats   esportives -   Despesa significativa en “shopping” -   Poder adquisitiu elevat
Parelles (Mercat francès i espanyol)	Fins els 30 anys - Taxes de repetició elevada - Busquen el descans - Reflexionen més abans de fer el viatge - Estades més curtes - Interès per la natura, cultura i esport - Visites a amics i familiars - Menys poder adquisitiu
	A partir dels 60 (jubilats) - Sovint provenen de França - Estades més llargues - Despesa en shopping - Poder adquisitiu elevat
Grups d'amics (Mercat alemany)	- Recerca de noves destinacions - Menys poder adquisitiu - Visites a amics i familiars - Busquen activitats d'oci nocturn
Individual	- Interès en les activitats culturals - Poder adquisitiu baix

No hem d'oblidar que la motivació bàsica per fer les vacances a Roses és aquella vinculada al sol i la platja i relacionat amb això un seguit de motivacions complementàries: restaurants, espais d'oci, natura, cultura, etc.

Així doncs podríem classificar quines són les despeses més comunes entre el sector turístic:

• Restauració: àpats, begudes, cafès i petites consumicions.
• L'allotjament: Hotel, hostals, segona residència, casa amics o familiars.
• El comerç: Souvenirs turístics i records.
• La mobilitat: Depenent de les actituds si són més actives o més sedentàries (lloguer cotxe, autobús, taxis, etc.

És clar, que a raó d'aquestes despeses la ocupació durant els mesos de vacances a la vila de Roses serà major que la resta de l'any ja que es necessiten treballadors en diversos sectors: hostaleria, comerç, espais públics (lavabos platja, socorristes, oficina de turisme, etc.), espais de pagament ( La Ciutadella, el tren turístic, parc aquàtic “Aquabrava”, etc..). 

 

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

• Bonmatí, D.S. (27 novembre 2008). “L'horitzó és a terra ferma”. Setmanari Empordà. Recuperat 28 octubre 2012, a http://roses3d.blogspot.com.es/2008/12/lhoritz-s-terra-ferma.html

• Gómez, S., Riera, V. (2007). Paisatge, pescadors i peixos: la pesca artesanal al cap de Creus. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. 40, 473-489. Recuperat 28 octubre 2012, a http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93500/165273

• Grijalvo, M. (2010). Comportament del turisme del litoral en una conjuntura de crisi econòmica. Girona: Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

• Lloret, J., Casadevall, M., Muñoz, M. (2010). Seguiment de la pesca artesanal al Parc Natural del Cap de Creus: Estudis 2008-2010. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Parc Natural del Cap de Creus. Recuperat 4 desembre 2012, a http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Coneix-nos/Gestio%20als%20parcs/Projectes%20internacionals/Medpan%20North/PESCA%20ARTESANAL%20CAP%20DE%20CREUS%202010.pdf

• Tecnologies i Serveis Agraris, S.A. (Coord) (2010). Millora de l'eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d'arrossegament catalana. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Recuperat 4 desembre 2012, a http://www20.gencat.cat/docs/DAR/NB_Nautica_busseig/NB03_ECNPC_Innovacio_transferencia_tecnologica/Documents/Fitxers_estatics/ii_context_projecte.pdf

TREBALL DE CAMP REALITZAT

• Entrevista realitzada en data 27.11.12 al Sr.Toni Abad, President de la Confraria de Pescadors de Roses.